diumenge, 19 de desembre del 2010
3. Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.
En el text de “La Vella” de Víctor Català, presenten a la dona gran, com una molèstia per a la gent, ja que l´única cosa que fa es consumir, però no està capacitada per produir res. Quan s’explica que s’obliden de cuidar-la, o d’ajudar-la a fer les seves necessitats, es demostra que no tenen cap interès en que ella estigui bé, dins de les seves limitacions, i que simplement pensen que el millor que podria passar és que es morís perquè així tindrien una preocupació menys. D’aquesta manera donen a entendre que no tenen cap mirament per ella, que no senten cap pena, i que un cop les persones es fan grans i ja no són “útils”, no té cap sentit que segueixin vivint.
Daltra banda, si comparem la visió de l’època sobre la gent gran, amb la d’ara, trobem moltes diferències, ja que avui dia la societat té molt assumit que se’ls ha de respectar i que necessiten ajuda, ja que no disposen de les mateixes qualitats físiques que quan ets jove. Per això, des de ben petits, se’ns ensenya que si una persona gran necesita qualsevol cosa, l’hem d’ajudar, i que mereixen un respecte perquè, al cap i a la fi, ells ja han viscut una vida, i en saben molt més que nosaltres. Així com les típiques “normes” que diuen que se’ls ha de parlar de vostè, o que se’ls ha de cedir el pas al carrer o el seient en el transport públic, mostren que la realitat que vivim ens obliga d’alguna manera a veure que el respecte per la gent gran és un fet habitual i que forma part de la nostra ètica o manera de pensar.
Sandra Taberner Mejías
En el text de “La Vella” de Víctor Català, presenten a la dona gran, com una molèstia per a la gent, ja que l´única cosa que fa es consumir, però no està capacitada per produir res. Quan s’explica que s’obliden de cuidar-la, o d’ajudar-la a fer les seves necessitats, es demostra que no tenen cap interès en que ella estigui bé, dins de les seves limitacions, i que simplement pensen que el millor que podria passar és que es morís perquè així tindrien una preocupació menys. D’aquesta manera donen a entendre que no tenen cap mirament per ella, que no senten cap pena, i que un cop les persones es fan grans i ja no són “útils”, no té cap sentit que segueixin vivint.
Daltra banda, si comparem la visió de l’època sobre la gent gran, amb la d’ara, trobem moltes diferències, ja que avui dia la societat té molt assumit que se’ls ha de respectar i que necessiten ajuda, ja que no disposen de les mateixes qualitats físiques que quan ets jove. Per això, des de ben petits, se’ns ensenya que si una persona gran necesita qualsevol cosa, l’hem d’ajudar, i que mereixen un respecte perquè, al cap i a la fi, ells ja han viscut una vida, i en saben molt més que nosaltres. Així com les típiques “normes” que diuen que se’ls ha de parlar de vostè, o que se’ls ha de cedir el pas al carrer o el seient en el transport públic, mostren que la realitat que vivim ens obliga d’alguna manera a veure que el respecte per la gent gran és un fet habitual i que forma part de la nostra ètica o manera de pensar.
Sandra Taberner Mejías
dijous, 2 de desembre del 2010
El modernisme
TEXT 1
1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa diu que nosaltres, els catalans, critiquem al caràcter espanyol, i això fa que de manera automàtica també critiquem al caràcter particular, perquè van lligats d’alguna manera. També diu que aspectes del renaixement literari que abans ens havien complagut, ara veiem que es fullaraca, es a dir, que no hi estem d’acord.
Critica que per culpa de l’excessiu culte, es va canviar el estil del regionalisme i de la concepció moderna, i va convertir el catalanisme literari en un fet arqueològic. Una literatura que havia de parlar sobre l’ànima del poble, els costums i els seus ideals, les alegries i les tristeses, va acabar parlant sobre altres coses, i no tocava els temes principals.
2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Diu que la nova cultura ha de mirar el passat, per agafar els aspectes bons i reposar-los en la nova cultura, però sobre els aspectes dolents que tenia la antiga cultura, diu que s’han de menysprear i dir o crear altres característiques
També fa referència a com Catalunya a de seguir el seu camí, diu que ha d’agafar nous procediments que siguin de la època per poder millorar, i que les anteriors generacions no ens deixen res de bo, només un lema mort que no ha d’influir.
3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
La classe social que l’autor diu que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació de Catalunya és la massa, es a dir la classe obrera, la que sempre s’ha emportat totes les coses dolentes, i que l’aristocràcia i la burgesia, no faran res per modificar-ho, perquè han sigut ells els que han estat en el poder i han permès que la cultia catalana vagi a pitjor.
4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del Nord, perquè són un bon exemple a seguir fent referència a la idea de la pròpia regió; és a dir, valoren la seva pròpia cultura i lluiten per ella, i tenen clar que volen que la seva estructura moral i intel·lectual estigui diferenciada de totes les altres.
5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
- Una cultura ha de mantenir la bona base que tenia anteriorment, però si aquesta base no és bona, és millor menysprear-la i tornar a començar.
- Per seguir un bon camí, ha d’afafar idees del seu entorn i intentar millorar-lo.
- Reformar la llengua i acabar amb l’anarquia gramatical.
- Crear la seva pròpia cultura i expressió del carácter propi i deixar ben clara la diferència entre la seva estructura moral i intel·lectual i la dels altres.
- No esperar res de l’aristocràcia ni de la burguesía.
- Centrar-nos en la nostra raça.
- Desitjar una política nova basada en la nostra manera de ser.
Sandra Taberner
Alba Guimerà
Benvinguts ♥
Benvinguts al nostre blog, aquí, l'Ana, la Gemma, la Sandra i l'Alba penjarem els nostres treballs de català. Esperem que us agradi i que passeu una bona estona al nostre blog :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)