LA LITERATURA DE POSTGUERRA
1936-1945: Un període de conflictes bèl•lics devastadors
La Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerrra Mundial van deixar el continent europeu destruït. Els dos conflictes van començar, entre altres raons, pel violent debat ideològic, polític i social, que hi havia en el món des de que va acabar la Gran Guerra de 1914-1918. L’any 1917 va triomfar la Revolució Russa i la classe proletària va accedir al poder. A la vegada, Itàlia i Alemanya aconsegueixen imposar el feixisme i el nazisme que defensen l’abolició de les clases socials i la construcció d’una nació forta i poderosa. Tot això, fa que hi hagi un canvi brutal en la concepció de l’home i la societat i aporta grans canvis rebutjant el sistema democràtic liberal i introduint el poder totalitari.
Com a conseqüència d’aquests canvis, l’escriptor no se’n pot mantenir al marge i, tot i que alguns ho van intentar, es va notar que hi havia un compromís per cumplir amb les noves idees; per exemple, Marinetti amb el feixisme italià o Louis Aragon que s’afilia al partit comunista.
Quan esclata la Guerra Civil Espanyola, molts escriptors de tot el món decidieixen participar tant amb la seva activitat intel•lectual com anant a lluitar amb el bàndol amb el qual es senten més indentificats.
Més tard, amb la Segona Guerra Mundial, agressió militar arriba a nivells devastadors on Mussolini i Hitler fan que l’home es converteixi en un fabricant de bombes realment perilloses que poden destruir fins a punt inimaginables.
La postguerra catalana
Quan acaba una guerra, els conceptes intel•lectuals i artístics canvien. Els escriptors, per tant, volen transmetre una visió personal sobre la situación viscuda ja que la societat necessita alguns element de reflexió després dels desastres de la guerra.
L’any 1939 acaba la Guerra Civil Espanyola amb el triomf del general Franco que posa fi al sistema democràtic i reprimeix qualsevol manifestació contrària de la societat. Aquesta dictadura va fer que l’activitat intel•lectual no es pugués desenvolupar ja que pretenia destruir la progressió de la cultura catalana abolint la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics i prohibint l’ús i l’ensenyament de la llengua pròpia. Arran d’això, alguns escriptors es van veure obligats a refugiar-se en l’exili mentre que d’altres col•laboren amb el règim franquista.
En el període 1939-1946, les expectatives d’avançar per la cultura catalana són inexistents. Són els anys de repressió més dura i a mesura que el conflicte mundial avança i que sembla haver una possibilitat de victoria dels països democràtics, l’esperança antifraquista reneix. Quan acaba la guerra amb la derrota de Hitler, la llibertat a Espanya augmenta lleument i la cultura catalana comença a sortir a la llum pública i intenta tornar a connectar amb la societat. Tot i que hi havia un permís molt limitat i una censura irracional, comencen a editar-se alguns llibres, estrenes d’obres de teatre i alguns premis literaris. Als anys 50, la cultura catalana guanya espais pel seu desenvolupament.
Alguns escriptors com Carles Riba, Joan Oliver i J.V. Foix, tornen a escriure i publicar i s’intengren en una nova dinámica cultural que encara ha de combatre amb els fets repressius del passat. Sorgeixen generacions d’escriptors joves que participen molt en l’activitat literaria i que a final dels anys 60 intenten configurar un moviment de la literatura realista i històrica.
