divendres, 4 de febrer del 2011

dijous, 3 de febrer del 2011

L’escola va néixer al 1909. Propugna un art i una cultura que no té res a veure amb la del passat, rebutja la tradició, i que exalta el futur, així com les noves innovacions, sobretot les mecàniques.
Es centra en l’instint i la intuïció, el perill, la violència, la guerra, la irresponsabilitat, la velocitat, el moviment i els avenços tecnològics.
Es seu estil es tracta de l’ús del vers lliure, l’eliminació de majúscules, nexes, adjectius, adverbis i signes de puntuació. Tampoc utilitza les formes conjugades dels verbs, únicament l’infinitiu.
Amb tot això pretén aconseguir dinamisme i rapidesa verbal i deixar ‘’les paraules en llibertat.’’
El 22 de febrer de 1909, data d'aparició del primer manifest, i en el 1920, es el temps de la publicació de les revistes representants d'aquest moviment.
El futurisme va obrir les portes a experiències en l’avantguardisme, que van ser aprofitades pel dadaisme i el surrealisme.

El futurisme en la literatura

Marinetti proclamà el Manifesto tecnico della letteratura italiana, es basa en un mitjà d'expressió nou: "les paraules en llibertat".
La destrucció total de la sintaxi, acceptava com a única forma verbal l'infinitiu i introduïa una tipografia nova.
A més de la seva aportació, cal destacar L'immaginazione senza fili e le parole in libertà (1913) i Onomatopee astratte e sensibilità numerica (1914). També són remarcables Aldo Palazzeschi (Il contradolore), Corrado Govoni (Rarefazione e parole in libertà) i Ardengo Soffici (Cubismo e futurismo).
Als Països Catalans també trobem el futurisme, com en Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i, sobretot, Joan Salvat-Papasseit, que en una part de la seva obra l’acusaren influències futuristes.
El moviment va ser més importants en els primers anys de la revolució. El futurisme soviètic promovia l'obra feta exclusivament pel proletariat sota formes noves d'expressió. Els màxims representants foren Majakovskij, A.E. Krucenyc, V.V. Kamenskij, E.G. Guro i V.V. Khlebnikov.

Ana Panzano

El cubisme va ser un moviment artístic desenvolupat entre el 1907 i 1914 a França i destacat, sobretot, per Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris.
Es basa en el trencament definitiu amb la pintura tradicional, com l'estatut renaixentista.
Tracta les formes de la natura per mitjà de figures geomètriques, fragmentant línies i superfícies.
Elimina els colors típics de l'impressionisme i utilitza colors pictòrics apagats.

EL CUBISME LITERARI

El francès Apollinaire va adaptar el cubisme a la literatura.
Pretenia recompondre la realitat barrejant imatges i conceptes a l'atzar.
La seva aportació principal va ser el cal·ligrama, que presenta el text literari sobre una imatge visual que dóna a entendre quin és el tema principal del poema.
Una altra tècnica que destaca és el collage. Els pintors cubistes utilitzaven diferents elements per crear una sola imatge; és a dir, agafaven trossos de roba, paper, o el que fos, i els juntaven de manera que formessin una sola peça.

Sandra Taberner Mejías.