diumenge, 15 de maig del 2011

GEMMA MOYA: exercicis Pere Calders :)

Publish at Calaméo or browse others.

El exercici 5 d'aquest document es la versió final de l'exercici 5 abans publicat per l'Ana en els seus exercicis.  L'exercici l'hem fet entre l'Ana Panzano i jo :)

Pere Calders - Alba Guimerà

Exercicis de Pere Calders. Sandra Taberner Mejías

EL TESTAMENT DE LA HIENA

1- "El testament de la hiena" explica com un home, al qual se li ha encarregat el deure d'assassinar un funcionari, es veu endinsat en una situació que gairebé el porta a la mort. L'home es dirigeix amb una pistola allà on es troba el funcionari amb la intenció de matar-lo, però quan ell treu l'arma, el funcionari comença a donar-li conversa; de tal manera que el despista i intenta matar-lo. Finalment ell no mor, però és empresonat per la possessió d'una arma sense cap permís.

2- En aquest conte apareix un narrador intern que fa de protagonista ja que és qui explica els fets i a el qual li passen.

3- En la narració apareixen principalment dos personatges:

  • L'assassí: és un home poc professional, ja que no és capaç de cumplir amb el seu deure perquè es deixa distreure i enganyar pel seu propi antagonista. A més, és un home poc previsor, ja que és incapaç de veure que li estan prenen el pèl.
  • El funcionari: és un home més aviat espavilat i llest, ja que se les acaba arreglant per distreure el seu suposat assassí i, així, salvar-se de que el mati.
4- En aquesta narració es troben diverses característiques pròpies de Pere Calders com ara l'ús d'un llenguatge cult i alguna frase feta que dóna un toc molt personal a la narració, un detall molt concret en tot moment explicat de tal manera que fa que la narració adopti una imatge molt característica, i, sobretot, un conjunt de paraules, frases, etc, que constitueixen el talent de l'autor.

Pere Calders; Invasió subtil, Ana Panzano.

dimarts, 3 de maig del 2011

Carme Riera. Te deix amor la mar com a penyora. Ana Panzano

Exercicis sobre el conte “Te deix amor la mar com a penyora”

1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració

Es tracta d’una carta que es escrita per una noia. En aquesta carta ens explica la seva historia d’amor que va tenir amb una professora al institut i com ho van haver de deixar per que la societat no ho acceptava. La noia mai va oblidar-la i al passar l’estiu va voler tornar amb la Maria, la professora. Després al anar-se’n de Barcelona es van distanciar però es van seguir escrivint i mai va oblidar a la Maria. Al final de la carta explica com la noia embarassada li diu que no te forces i que potser morirà després del part i que en honor al seu amor a la seva filla li posarà Maria.

2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?

Al ser l’historia explicada des de una carta, el narrador es la pròpia noia que l’escriu i es tracta d’un narrador intern ja que també es la protagonista. Aquesta tècnica de la carta fa que l’historia tingui un to més personal i íntim i que ens centrem més en la protagonista i deixem en segon pla els demes personatges.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Activitat 2 sobre La Sang. Sandra Taberner Mejías.

Les dàlies són unes flors els bulbs de les quals es planten a l'hivern. Entre l'abril i el maig comencen a créixer les tiges de la planta i en ple estiu totes les d'alies floreixen al màxim i aguanten la flor fins a finals de tardor; quan poc després s'han de tornar a plantar els bulbs pel cultiu següent.

Entre el cicle de creixement que segueixen aquestes flors i la vida dels protagonistes de La sang, es pot fer un paral·lelisme, ja que les emocions per les quals van passant, s'igualen al que transmet cada estació de l'any i cada part del procés de les d'alies. Per exemple, al principi del relat, els protagonistes són feliços i s'estimen; fet que equival a l'alegria que transmet la primavera, que després del fred hivern comença a fer florir les flors. Quan va arribant la calor i les flors estan del tot florides, els protagonistes presenten una mena de confusió de sentiments que fa que les seves vides estiguin alterades d'alguna manera; el que recorda al neguit de la calor de l'estiu. Finalment, quan el fred va arribant i les flors perden el seu color i la seva vistositat, els protagonistes es separen i s'arriba al final de la història que, a la vegada, coincideix amb el final de la vida de les dàlies.

Activitat 7 - Alba Guimerà

diumenge, 27 de març del 2011

Mercè Rodoreda. Sandra Taberner Mejías.

LA LITERATURA DE POSTGUERRA

1936-1945: Un període de conflictes bèl•lics devastadors

La Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerrra Mundial van deixar el continent europeu destruït. Els dos conflictes van començar, entre altres raons, pel violent debat ideològic, polític i social, que hi havia en el món des de que va acabar la Gran Guerra de 1914-1918. L’any 1917 va triomfar la Revolució Russa i la classe proletària va accedir al poder. A la vegada, Itàlia i Alemanya aconsegueixen imposar el feixisme i el nazisme que defensen l’abolició de les clases socials i la construcció d’una nació forta i poderosa. Tot això, fa que hi hagi un canvi brutal en la concepció de l’home i la societat i aporta grans canvis rebutjant el sistema democràtic liberal i introduint el poder totalitari.
Com a conseqüència d’aquests canvis, l’escriptor no se’n pot mantenir al marge i, tot i que alguns ho van intentar, es va notar que hi havia un compromís per cumplir amb les noves idees; per exemple, Marinetti amb el feixisme italià o Louis Aragon que s’afilia al partit comunista.
Quan esclata la Guerra Civil Espanyola, molts escriptors de tot el món decidieixen participar tant amb la seva activitat intel•lectual com anant a lluitar amb el bàndol amb el qual es senten més indentificats.
Més tard, amb la Segona Guerra Mundial, agressió militar arriba a nivells devastadors on Mussolini i Hitler fan que l’home es converteixi en un fabricant de bombes realment perilloses que poden destruir fins a punt inimaginables.

La postguerra catalana

Quan acaba una guerra, els conceptes intel•lectuals i artístics canvien. Els escriptors, per tant, volen transmetre una visió personal sobre la situación viscuda ja que la societat necessita alguns element de reflexió després dels desastres de la guerra.
L’any 1939 acaba la Guerra Civil Espanyola amb el triomf del general Franco que posa fi al sistema democràtic i reprimeix qualsevol manifestació contrària de la societat. Aquesta dictadura va fer que l’activitat intel•lectual no es pugués desenvolupar ja que pretenia destruir la progressió de la cultura catalana abolint la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics i prohibint l’ús i l’ensenyament de la llengua pròpia. Arran d’això, alguns escriptors es van veure obligats a refugiar-se en l’exili mentre que d’altres col•laboren amb el règim franquista.
En el període 1939-1946, les expectatives d’avançar per la cultura catalana són inexistents. Són els anys de repressió més dura i a mesura que el conflicte mundial avança i que sembla haver una possibilitat de victoria dels països democràtics, l’esperança antifraquista reneix. Quan acaba la guerra amb la derrota de Hitler, la llibertat a Espanya augmenta lleument i la cultura catalana comença a sortir a la llum pública i intenta tornar a connectar amb la societat. Tot i que hi havia un permís molt limitat i una censura irracional, comencen a editar-se alguns llibres, estrenes d’obres de teatre i alguns premis literaris. Als anys 50, la cultura catalana guanya espais pel seu desenvolupament.
Alguns escriptors com Carles Riba, Joan Oliver i J.V. Foix, tornen a escriure i publicar i s’intengren en una nova dinámica cultural que encara ha de combatre amb els fets repressius del passat. Sorgeixen generacions d’escriptors joves que participen molt en l’activitat literaria i que a final dels anys 60 intenten configurar un moviment de la literatura realista i històrica.

Mercè Rodoreda - Alba Guimerà

dijous, 3 de febrer del 2011

EL FUTURISME

Futurisme


  • L’escola va néixer al 1909. Propugna un art i una cultura que no té res a veure amb la del passat, rebutja la tradició, i que exalta el futur, així com les noves innovacions, sobretot les mecàniques.
  • Es centra en l’instint i la intuïció, el perill, la violència, la guerra, la irresponsabilitat, la velocitat, el moviment i els avenços tecnològics.
  • Es seu estil es tracta de l’ús del vers lliure, l’eliminació de majúscules, nexes, adjectius, adverbis i signes de puntuació. Tampoc utilitza les formes conjugades dels verbs, únicament l’infinitiu.
  • Amb tot això pretén aconseguir dinamisme i rapidesa verbal i deixar ‘’les paraules en llibertat.’’
  • El 22 de febrer de 1909, data d'aparició del primer manifest, i en el 1920, es el temps de la publicació de les revistes representants d'aquest moviment.
  • El futurisme va obrir les portes a experiències en l’avantguardisme, que van ser aprofitades pel dadaisme i el surrealisme.
El futurisme en la literatura

  • Marinetti proclamà el Manifesto tecnico della letteratura italiana, es basa en un mitjà d'expressió nou: "les paraules en llibertat".
  • La destrucció total de la sintaxi, acceptava com a única forma verbal l'infinitiu i introduïa una tipografia nova.
  • A més de la seva aportació, cal destacar L'immaginazione senza fili e le parole in libertà (1913) i Onomatopee astratte e sensibilità numerica (1914). També són remarcables Aldo Palazzeschi (Il contradolore), Corrado Govoni (Rarefazione e parole in libertà) i Ardengo Soffici (Cubismo e futurismo).
  • Als Països Catalans també trobem el futurisme, com en Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i, sobretot, Joan Salvat-Papasseit, que en una part de la seva obra l’acusaren influències futuristes.
  • El moviment va ser més importants en els primers anys de la revolució. El futurisme soviètic promovia l'obra feta exclusivament pel proletariat sota formes noves d'expressió. Els màxims representants foren Majakovskij, A.E. Krucenyc, V.V. Kamenskij, E.G. Guro i V.V. Khlebnikov.
 Ana Panzano

Dadaisme - Alba Guimerà

EL CUBISME

EL CUBISME
  • El cubisme va ser un moviment artístic desenvolupat entre el 1907 i 1914 a França i destacat, sobretot, per Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris.
  • Es basa en el trencament definitiu amb la pintura tradicional, com l'estatut renaixentista.
  • Tracta les formes de la natura per mitjà de figures geomètriques, fragmentant línies i superfícies.
  • Elimina els colors típics de l'impressionisme i utilitza colors pictòrics apagats.
EL CUBISME LITERARI
  • El francès Apollinaire va adaptar el cubisme a la literatura.
  • Pretenia recompondre la realitat barrejant imatges i conceptes a l'atzar.
  • La seva aportació principal va ser el cal·ligrama, que presenta el text literari sobre una imatge visual que dóna a entendre quin és el tema principal del poema.
  • Una altra tècnica que destaca és el collage. Els pintors cubistes utilitzaven diferents elements per crear una sola imatge; és a dir, agafaven trossos de roba, paper, o el que fos, i els juntaven de manera que formessin una sola peça.
Sandra Taberner Mejías.

dilluns, 17 de gener del 2011

Modernisme exercici 7

EXERCICI 7: Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i diferències tot tenitn en compte les característiques del teatre modernista.

SEMBLANCES:
En tots dos textos el protagonista no encaixa en la societat en la que li toca viure i intenta fugir però acabar atrapat, s'en resigna; per exemple, Cecília es veu obligada a seguir amb els seus pares, i Joanet es resigna a la prosa en lloc de la poesia.
A més a més, en totes dues obres teatrals, els personatges representen els valors tradicional de la societat de l'època.

DIFERENCIES:
En el primer son els pares de la Cecilia els que van en contra de les seves idees y li diuen;
pero en el segon, el Joanet no te a ningú que li digui.
En el fragment de l'obra l'alegria de Santiago Rusiñol, en Joanet, el protagonista, parla de forma poetica, esta escrit com si fos una poesia.  En canvi, en Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter on la protagonista és la Cacilia, esta escrit en forma de conversa/ discusió, i no de forma poetica.
Ana Panzano i Gemma Moya

Modernisme (activitat 6) - Sandra i Alba